Resum de les reunions informatives d’inici de temporada

Entre dijous i divendres de la setmana passada van tenir lloc les reunions informatives d’inici de temporada. En aquesta ocasió, les vam fer al mateix pavelló i, a més, en tres sessions distintes, ja que volíem centrar més l’atenció en cada grup concret. L’assistència va ser desigual. Van haver grups als quals no hi va faltar pràcticament ningú i algun grup que no va comptar amb quasi cap representant dels pares. En general, els assistents van donar el vist-i-plau al que es va proposar i no va haver massa dubtes per resoldre. Així i tot, volem resumir-vos una mica el que van recollir de les tres reunions per tal que ho recordeu (els que hi vau venir) o que coneixeu el contingut de la reunió, cas de no haver assistit a la cita.

GENERALITATS

TONO CASTELLÓ, entrenador dels Júniors la temporada passada, s’ha fet càrrec aquesta dels Alevins i dels Infantil.

L’evolució de l’Escola de Bàsquet ha estat espectacular els últims anys. La temporada 2008/09 hi havia 7 matriculats. Avui, en som 67. Tenim babies, prebenjamins, benjamins, alevins i infantils. Els nostres cadets jugaran aquesta temporada en un equip combinat amb el CB Albaida (la temporada 2015-16 se’n tornaran i podrem fer un bon cadet amb els infantils que hi pujaran). Per damunt de l’Escola, dos equips sèniors. Com sabeu, Dani Semper, a més de ser el coordinador, entrena els Babies i els dos grups de Minibàsquet. La novetat d’enguany ha estat la incorporació de Tono Castelló com a entrenador dels alevins i els infantils.

A l’Escola de Bàsquet de l’Olleria hi caben tots. Ningú es queda per participar ni es promou la competència entre els companys, sinó que s’intenta fomentar la tolerància, el respecte i el sentiment de pertinència a l’equip. Tothom juga, tothom val, recordeu? Volem millorar la motricitat dels xiquets a través del bàsquet, però volem, sobretot, que es sociabilitzen, que creen lligams i que s’integren, independentment de les seues característiques i circumstàncies.

El nostre objectiu és lúdic, formatiu i d’integració. Nosaltres competim per superar-nos i per reforçar els lligams que ens uneixen amb els nostres companys, no per guanyar els partits siga com siga. Clar que també ens alegra guanyar un partit, com a tothom, però hi ha altres moltes coses abans, com el respecte al rival i el compromís amb el joc net.

El nostre objectiu és FORMAR PERSONES.

Competim a la lliga de la FBCV amb un equip benjamí (també inclou els prebenjamins, que no en són prou), un aleví i un infantil. La lliga consta de d’almenys dues fases. Depenent dels resultats d’aquesta primera, es tornaran a fer grups a la segona. Nosaltres no estem pendents de les classificacions, però són públiques, només cal entrar a la web de Federació i mirar-les. L’any passat, els minis estaven a la lliga de Tavernes, però això ens obligava a buscar taules i àrbitres per als partits de casa, i de vegades era complicat. Ara, la Federació ens els envia, encara que potser hi ha una mica més de nivell en general i, per tant, en algun dels equips potser patirem una mica més.

ELS BABIES

El Babies són enguany un grup nombrós, tant que hi ha fins i tot llista d’espera. El que es treballa són activitats multiesportives, de coordinació, flexibilitat… psicomotricitat, ja que encara són molt menuts per començar a treballar específicament els fonaments del bàsquet. El més important és que es sociabilitzen i que s’habituen a l’activitat física, fent-la formar part dels seus quefers diaris. Si ho passen bé i reforcen l’afecte i els lligams entre ells a través de la diversió, si són capaços de voler fer bé les coses, respecten el material i milloren físicament, l’objectiu estarà més que aconseguit.

És important que siguen puntuals i que vinguen amb roba i calcers adequats, per tal que es troben còmodes.

Els babies no juguen cap lliga, ni fan partits regularment, però, de tant en tant, participen en els descansos dels partits dels sèniors i en algun torneig de babies que s’organitzen en altres poblacions, de manera que poden veure altres xiquets que juguen al bàsquet AMB ells, i NO CONTRA ells.

RESPECTE LA RESPOSTA DELS XIQUETS ALS ENTRENAMENTS I ALS PARTITS

Tant Dani com Tono es van mostrar molt satisfets amb el rendiment dels jugadors als entrenaments, en general, tot i que Tono havia detectat una certa relaxació quant a la concentració al grup aleví i ha decidit redactar una espècie de reglament al qual es comtemplen les faltes i les sancions. Aquest document se’ls repartirà als alevins perquè els pares estiguen sabedors de com funcionarà.

Competir o no competir no ha de ser una imposició.

Hi ha xiquets que estan inscrits per competir i hi ha qui no. A ningú se li nega el dret a competir, però tampoc és obligatori. Com Dani va explicar, hi ha una edat madurativa i una edat cronològica. Que dos xiquets tinguen la mateixa edat cronològica no significa que els dos facen les mateixes coses, ni que les senten de la mateixa manera. Per això vam eliminar el terme “benjamins” i vam fer els grups Minibàsquet 1 i 2. Hi ha alevins i benjamins que competiran i altres que no, hi ha grups d’edats distintes que funcionen bé perquè els seus components tenen la mateixa edat madurativa.

QUANT AL COMPROMÍS

Els monitors van voler destacar, per als equips que estan inscrits en les competicions de la Federació, el compromís que cal tenir cap els companys. En primer lloc, el d’entrenar amb esforç i ganes de millorar, acudint a tots els entrenaments, encara que siga a mirar (cas que estiga lesionat); en segon, no deixar mai d’acudir a un partit, a menys que hi haja una causa de força major, com una malaltia que no ens permeta jugar (açò és molt important, sobretot per a l’equip infantil, que va justet d’efectius); en tercer lloc, pensar que el projecte per a l’equip està ja preparat quan comencem la pretemporada i, per tant, si algú, pel motiu que siga, ha d’abandonar-lo, cal que ho faça a juliol, ja que enguany hem tingut molts problemes per confeccionar algun dels equips i, després de prendre decisions, ens hem trobat que, de sobte, alguns jugadors amb qui hi comptàvem han decidit no continuar ja al mes de novembre. Les mares i els pares són els responsables d’inculcar als xiquets el sentit del compromís.

PROPERS ESDEVENIMENTS

• 

  Compartir moments d’esbarjo fora de les pistes reforça l’estima entre els companys

  El dia 16 de novembre, diumenge, entre els partits dels Sèniors (17:45 h), farem la presentació dels equips de l’Escola al pavelló del Ravalet. Sembla que les mares i els pares dels alevins s’han oferit a organitzar un berenaret. Si altres mares/pares voleu també col·laborar, podeu posar-vos en contacte amb qualsevol d’ells i us diran com fer-ho.

• 28 de novembre, divendres, farem una excursió a la Fonteta per visitar les instal·lacions i veure el partit de la Eurolliga que enfrontarà el València Basket al Galatasaray. Us informarem en un altre post amb més detall.

• Al llarg de la temporada, l’Escola de Bàsquet organitza altres activitats: xerrades, sortides a la natura, participació en torneigs de 3×3 i partits benèfics, jornades gratuïtes de portes obertes, festes del bàsquet… i l’estiu que ve, tornarem a organitzar el Campus, que en aquesta ocasió potser compte amb dues modalitats: una multiesportiva (com la de l’estiu passat) i altra una mica més enfocada al bàsquet per aquells que vulguen perfeccionar la seua tècnica.

EL PAPER DELS PARES

Tan Dani, com Tono, com Eva, van explicar una mica en què consistia l’ajut dels pares. Dani ens deia que sense la col·laboració dels pares, res no es podria fer, ja que els entrenadors no poden de vegades arribar a tots llocs i, a més, hi ha coses que sols es poden organitzar entre moltes persones. L’any passat van haver molts exemples d’implicació dels pares que van donar com a resultat una activitat frenètica i un ambient d’unió excepcional.

Les mares i pares també són Escola.

Eva assenyalava que des del principi, en ser un club menut, es va mancar d’una infraestructura i de recursos humans i materials, per la qual cosa la màxima és que “entre tots, sabem fer de tot”. Cadascú s’ofereix per fer allò que sap, siga el que siga, des del que penja la pancarta als partits de fora de casa, fins el que fa les fotos, el que porta les xarxes socials, els que fa de delegat de camp o d’equip, el que porta xiquets d’altres als partits de fora, el que organitza un berenar o una excursió, el que ajuda a recollir balons…

Igual d’important és la complicitat dels pares per fer entendre als xiquets com d’important és lluitar fins el final als partits per millorar el resultat col·lectiu, i esforçar-se als entrenaments per millorar individualment, la qual cosa farà millorar també l’equip.

LA PRESÈNCIA EN LÍNIA 

Eva Romero, mare d’alevina i responsable de la presència en línia de l’Escola, ens va explicar les distintes plataformes des de les quals es difon la tasca de l’EB l’Olleria. Tenim el blog com a magatzem de la informació des del qual es pot accedir a la resta de plataformes i on trobarem la informació estàtica (horaris, equips, calendaris de competició…) i, per una altra banda, com a contenidor dels posts setmanals de resultats o d’altres informacions que necessiten explicacions més llargues.

Sabeu que ens podeu trobar a Facebook, Twitter, Instagram, Youtube i Pinterest. És recomanable, si teniu perfil a cap d’elles, que ens seguiu, per tal de poder difondre encara més el que es fa. Al mes de juliol, paral·lelament amb el Campus, férem un taller gratuït per a mares i pares, per tal d’ensenyar-los a visitar el que anomenem familiarment “els internets del bàsquet”. Com que se’ns va quedar curt i alguns interessats no hi van poder acudir, hi ha la promesa de tornar-lo a repetir prompte.

Respecte a l’ús del whatsapp, es van donar una sèrie de recomanacions:

1. Intentem que als grups (un per equip) es parlen temes relacionats amb l’objecte del grup. Això no vol dir que no es puga seguir una conversa de broma, si es dóna el cas, però evitem penjar cadenes de missatges, vídeos d’altres temes, publicitat, etc. Pensem que és un grup per a avisos importants, missatges urgents o transmissió d’informació de l’escola, però no un grup d’amics. Per a xafardejar, podem utilitzar els nostres perfils de les xarxes socials, que estan creats per a donar-li aquesta utilitat, entre altres.
2. Quan es posa qualsevol informació, no cal que tothom confirme que ho ha rebut, a no ser que es demane específicament, per algun motiu. Exemple: Dani i Eva estan als 6 grups (babies, prebenjamins, benjamins, alevins, infantils i cadets). Si un dels dos penja una informació als sis grups i contesten “ok” 10 pares per grup (hi ha que en són més), els vostres telèfons sonaran 10 vegades, però els seus ho faran 66 vegades.
3. Les mares i els pares són els encarregats de passar les fotos dels entrenaments i dels partits, i d’anar informant per whatsapp del desenvolupament dels marcadors. Així, Eva s’encarregarà d’anar difonent els resultats i de guardar les imatges o utilitzar-les a les distintes plataformes. El treball que les mares i pares van realitzar la temporada passada va ser extraordinari, i va ser reconegut també per altres clubs i per la pròpia Federació de Bàsquet.

I ja, per finalitzar, recordeu que podeu escriure’ns al correu eemm.basquet@gmail.com i demanar-nos el pdf amb l’explicació de les xarxes, si voleu mirar-vos-ho amb més deteniment.

Gràcies per la vostra assistència a les reunions i per confiar-nos els vostres xiquets i xiquetes.

L’EB l’Olleria us dóna la BENVINGUDA!

Temporada 2014-15: ja som ací, de nou!

L’EB l’Olleria va començar ja la seua activitat a principis del mes de setembre. Després d’unes setmanes d’ajustaments de planters, d’horaris… a la fi, sembla que tot comença a rodar com cal aquesta temporada que es presenta amb alguns canvis… ja sabeu que cada temporada és diferent d’una altra i ens suposa una certa adaptació i remodelació dels grups i de la manera de fer les coses.

El canvi més important d’enguany és la introducció d’un nou entrenador, Tono Castelló. No ens és un desconegut, ja que és, des de fa anys, jugador del nostre equip Sènior i, a més, la temporada passada ja va exercir d’entrenador a casa nostra amb els Júniors. Tono es farà càrrec dels Infantils i dels Alevins, tots dos inscrits en la lliga IR de la Federació de Bàsquet valenciana.

Els benjamins i prebenjamins estan distribuïts en dos grups bastant heterogenis que hem volgut anomenar “Minibàsquet 1” i “Minibàsquet 2” i que portarà Dani Semper. Al grup 2 s’inclouen els Benjamins que jugaran la lliga IR de la FBCV.

Enguany tenim un grup bastant nombrós de Babies, la qual cosa ens alegra moltíssim, perquè practicar esport des de ben menut és una manera fantàstica d’adquirir uns hàbits físics i de socialització que ens serviran per a tota la nostra vida.

També hem hagut de buscar una solució per als Cadets i els Júniors, que quedaven amb pocs efectius per poder muntar un equip sòlid. Els Cadets s’han acoblat a l’equip cadet del CB Albaida, també amb manca de jugadors, per poder afrontar la temporada amb tranquil·litat. L’any vinent, amb els jugadors que pujaran de la categoria Infantil, podrem tornar a tenir-los a casa. Per als pocs Júniors que hi han quedat, s’ha optat per pujar-los a la categoria Sènior.

Parlant de Sèniors, enguany en tenim dos, A i B, que competiran en distintes categories i amb distints objectius, i en els qual podem trobar els Sèniors de la temporada passada, noves incorporacions i els pocs jugadors en edat Júnior. Farà goig!

Podeu trobar tota la informació sobre cadascun dels equips a les pestanyes corresponents (Equips–> Temporada 2014-15): horaris d’entrenament, entrenadors, components dels equips, calendaris de lliga… Quan la Federació ens els facilite, hi afegirem els calendaris de competició.

Benvinguts a la temporada 2014-2015! No deixeu de seguir-nos a través de les xarxes!

I Taller “Auxili, no puc entrar als internets del bàsquet”

Avui dimarts comencem la primera de les quatre sessions que hem preparat per practicar amb les mares i els pares de l’EB l’Olleria l’art i el gaudi d’entrar a les plataformes on line de l’Escola i poder aprofitar tota la informació que ens proporciona.

El taller es desenvoluparà els dies 8, 10, 15 i 18 de juliol, de 10 a 11 h, a la Biblioteca Pública Municipal i està impartit per Eva Romero, l’administradora del blog i els altres “internets”. El taller és gratuït i adreçat únicament a persones vinculades amb l’EB l’Olleria. Practicarem amb el blog, Facebook, Twitter, Pinterest, Instagram, Youtube i Whatsapp, però, sobretot, passarem una estoneta divertida amb aquestes eines que tant ens poden ajudar a veure el món des de casa nostra. Encara esteu a temps, només heu d’agafar el mòbil i, si en teniu, el portàtil, i venir a la biblio!

L’EB l’Olleria? Sí, som nosaltres!!

Aquest és l’últim intent de molts que fem per escriure aquest post. Portem des de diumenge intentant-ho però, afortunadament, no paren de passar-nos coses meravelloses que ens han fet ajornar una i altra vegada el relat de tot el que ha ocorregut amb l’EB l’Olleria des de divendres. Anem per feina!

• DIVENDRES, 28 DE MARÇ

Després de setmanes pensant i esperant, a les 20 h, amb el Teatre Goya ple de gent de bàsquet i alguns més, va començar la presentació de la temporada 2013-2014 de l’Escola de Bàsquet de l’Olleria. Alguns ens han dit: “presentació? Ara? Més bé cloenda… i tampoc!“. Efectivament: presentar-nos tan tard és una mica inusual, però és ben cert que si ens haguérem presentat abans, alguns xiquets i xiquetes no hagueren pogut participar, perquè la nostra Escola acull nous membres contínuament.

A l’escenari, Eva va fer una mica de conductora de l’acte, escortada en tot moment per Dani. Una breu benvinguda i… a l’atac! Una categoria darrere de l’altra, els nostres groguets anaren desfilant i fent-se la foto amb el seu entrenador (Maria Jesús es va ocupar del menester) amb la vigilància dels pares responsables de cada grup (als júniors els vigilava el seu entrenador, Tono) i empentats pels aplaudiments de tothom. Tots els groguets són de tots, així és que cap grup va sonar més fort que un altre!

BABIES

PREBENJAMINS

BENJAMINS

ALEVINS

INFANTILS

JÚNIORS

Els últims, els júniors, ens deixaren a Jorge Cebrián i Jorge Terol per llegir un text amb el qual ens explicaven com s’havien decidit a formar un equip on abans no hi havia i van aprofitar per agrair a tothom el suport i l’estima que reben. És fantàstic que gent tan jove siga capaç d’oferir el seu esforç i no exigir res. (Ací, la que açò escriu, no pot evitar dir que els júniors són la seua debilitat… joves compromesos: confiança en el futur!)

A partit d’ací, Dani ja va perdre el control del que passava, perquè, segons el guió, anava el vídeo… però no va anar el vídeo. Els infantils Claudia Llop i Pau Segrelles llegiren, en nom de tots els equips que entrena Dani, un text d’agraïment, i benjamins i alevins li donaren les gràcies a crits (tremendo sector, aquell!).

Després, alguns infantils ajudaren els babies a pujar a l’escenari per fer-li entrega al míster d’un regalet perquè se’n recorde de nosaltres. Si alguna vegada, per tota l’energia que posa en portar-ho tot endavant, baixa els braços i el cap… allí estaran eixes botes que només mirar-les et travessen les pupil·les per recordar-li que això no ho pot fer (ai, si a ell li agraden així de cantaores, què li anem a fer!).

Dani va dir unes paraules… no massa… tampoc no calia… tampoc crec jo que recordara on s’havia guardat el paperet plegat mil vegades amb el discurset… i el públic li va aplaudir ben a gust. Fa igual el que diga, sabem que ell ho agraeix tot 😉

 

I ara sí: tornem al guió! Vídeo. Però no un vídeo qualsevol, no. EL VÍDEO. Mireu, si no.

Aquest vídeo, que ens va agradar tant, és, en part, el que ens ha impedit escriure el post abans… però no ens avancem! Després del vídeo, la foto de família i el comiat. Tots els equips de l’EB l’Olleria i alguns jugadors del sènior presents a la sala, i el regidor, es feren la foto oficial de l’acte.

Per cert, el regidor d’Esports ens va dir que Dani és el millor monitor i que sempre està demanant per als seus xiquets (nosaltres açò també ho sabem, perquè el Dani és amic de whatsapp de tots… però cada categoria, un grup, eh? Si no, no faríem res més!), però no sols això. També va dir que les mares i els pares de l’EB l’Olleria teníem una capacitat de sacrifici enorme… perquè, escolteu, no serà que no fem coses els pares, eh? I no cal que les ennumerem ara, però… de tot sabem fer i de tot fem. És veritat, senyor regidor: les mares i els pares del bàsquet som uns cracks perquè fem a muntó de feina i, a més, la fem a gust i ben feta, que això, avui en dia, no es troba tan fàcilment. Aprofitem, llavors, el moment dolç d’aquesta relació per reiterar la necessitat inajornable de disposar, al municipi de l’Olleria, d’una pista oberta, a l’aire lliure, amb una cistella (i si en poden ser dues, ja seria de nota) per tal que els nostres xiquets i xiquetes puguen quedar per fer alguna patxangueta i practicar els exercicis quan el pavelló estiga tancat. Millor jugant a bàsquet que fent l’haca per ahí. Nosaltres, com a mares i pares que fem de tot, estem fins i tot disposats a quedar un dia per esmorzar i, ja que estem, pintar les ratlles de la pista.

• DISSABTE, 29 DE MARÇ

Els alevins van matinar per anar a la Ciutat de l’Esport de Xàtiva a jugar el partit de la jornada. Però a Xàtiva, capital de la Costera, els xiquets juguen en una pista tapada pel sostre i per un lateral… però per l’altre lateral va entrar tota l’aigua que hi cabia de la que va ploure la nit anterior. Dues alternatives: o s’ajornava el partit, o es jugava a casa nostra (a casa nostra, fa alguns anys, també plovia dins de la pista; ara, ja fa temps que es va solventar). Les gestions de Dani amb l’Ajuntament no van ser difícils: hi havia lloc per jugar, i així es va fer. L’àrbitre, però, el vam posar nosaltres… la qual cosa no va impedir que el Nou Bàsquet Xàtiva, com estava previst, guanyara el partit.

A la vesprada, el focus d’atenció es traslladà a València, a la Fonteta. La campanya L’esforç compta i descompta anava a presentar els clubs adherits al lema Cultura del Esfuerzo (això que posa a les samarretes) i va organitzar l’acte al descans del partit de lliga del València Basket. Ens demanaren quatre representants i un responsable… i allà que enviàrem els prebenjamins, posats d’equipació i tan guapos i encantadors com sempre. Pel que ens han dit els acompanyants, els xiquets s’ho van passar de categoria i es van portar més que bé. O siga, que la nostra representació va estar a un nivell entre excel·lent i matrícula d’honor. I, per suposat, tot ben documentat en temps real pels pares assistents! (Moltes gràcies!)

D’esquerra a dreta: ÀNGEL, JAVIER, LORETO I MARC

 

• DIUMENGE, 30 DE MARÇ

Amb la ressaca de tantes coses fora de l’habitual, estàvem esgotats, però als sèniors els va passar alguna cosa, perquè resulta que venia un equip que estava allà dalt de la classificació, i els van plantar cara, aguantant ahí… com una qüestió d’honor… clar, és que estem alterats, que l’Escola se’ns fa gran, els xiquets i xiquetes volen jugar a bàsquet, sempre estem que si ens falten balons, unes aglomeracions per agafar les pilotes… i això et dóna la força del que sap que porta darrere tot un exèrcit de petits basquetbolistes que, de majors, volen jugar al l’Olleria Bàsquet sènior… quina pressió!

I ací era on vam pensar que havíem de començar a escriure aquest post. Però vam descobrir l’article al Portal de l’Olleria i el vídeo… ai, el vídeo!!!

• DILLUNS, 31 DE MARÇ

La nebodeta del Dani va tenir la consideració de nàixer una vegada passat tot l’embolic del cap de setmana. Dilluns, matinet… per no coincidir amb el que va passar després! (Moltíssimes felicitats a tota la família!)

Diumenge ja havia hagut alguna reacció a Twitter amb el vídeo. El CB Genovés ens l’havia compartit, un entrenador ens l’havia comentat molt positivament a través de Youtube… coses que t’alegren el dia. I, de sobte, una bomba de titular al web de la Federació valenciana de bàsquet: #fbcvdirecto impulsó el vídeo de la E.B. l’Olleria. I no sols això, sinó que destacava la nostra activitat del cap de setmana i posava una foto immensa d’un fotograma del vídeo en el qual, qui havia de sortir? Doncs els que fan cara de més bons xics de tots: l’Adolfo i l’Àlvar (la Pau està darrere del braç del seu pare). A més, posava l’enllaç al vídeo… bé, no cal explicar més. Mireu-ho vosaltres!

Quina il·lusió! Hem de felicitar els càmeres (Dani i Rosabel) i, sobretot, al muntador-editor, el Genís… que qui és el Genís? Germà de Rosabel, és. No hem dit que ací, entre tots, sabem fer de tot? Això, doncs. I si alguna cosa no sabem, de segur que tenim algun amic o familiar que….

La bona qüestió és que, de l’impacte de veure’ns al titular per segona vegada i de llegir tot el que ens deia de bo, no vam poder fer el post i ho vam deixar per dimarts.

• DIMARTS, 1 D’ABRIL

“D’avui no passa que fem el post”. Això, a les 7 del matí. Poques hores després, una altra notícia d’expansió audiovisual olleriana: el CB Tavernes, organitzador de la lliga en la qual participen els nostres minis, havia enviat a tots els clubs inscrits l’enllaç al vídeo. Sí, a tots, l’enllaç al vídeo. Sí, al nostre vídeo. Ara mateix, mentre acabe d’enllestir el post, apareixen dos bànners de Twitter dient-nos que el CB Benifaió l’ha compartit i ens dóna l’enhorabona, i el CB Genovés l’ha tornat a compartir… i estic dient-li al Dani per whatsapp: “Dani, si no paren de passar-nos coses bones, no acabaré aquest post en la vida!”.

Però ací no acaba la cosa… De vesprada, per missatge privat de Twitter, una persona molt important i molt especial per a nosaltres, del món del bàsquet, ens comunica que vol venir a entrenar un dia amb els nostres xiquets i xiquetes… açò ho deixem per quan ho tinguem clar, perquè… escolta… portem cinc dies que ens ha passat tot el que havia de passar-nos fins a finals d’any! No ens cap més goig!

El bàsquet, a l’Olleria, porta molts anys amagat entre un esport i un altre. Des de fa pocs anys, i gràcies a l’esforç que cadascú ha pogut o ha volgut aportar, hem plantat unes llavoretes que comencen a veure’s. Al principi, tímidament, va començar a sortir una tija que necessitava cura constant; des de fa un temps, de la tija han eixit més tiges, de cada tija han eixit fulles i flors… i hem descobert que el que vam plantar era una planta enfiladissa que s’agafa a qualsevol lloc i que creix a una velocitat que no ens ho podem ni creure.

Gràcies a tothom.

I gràcies, com sempre, a Dani (sí, era precís, Daniel!).

 

#3x3mariapina: quan guanya la solidaritat

Divendres, 27 de desembre, l’Escola de Bàsquet de l’Olleria, representada per 8 equips de categories Prebenjamí, Benjamí, Aleví i Infantil, participà en el 3×3 Benèfic organitzat per María Pina i el Club de Bàsquet de Genovés per tal de contribuir a millorar els serveis que es presten a ASPROMIVISE i, de passada, recollir tot tipus de taps de plàstic per a l’associació Ayuda Adrián, dues causes que haurien d’estar cobertes perfectament pels recursos que els ciutadans posem a l’abast de les Administracions, però que, com tots sabem, no estan arribant on han d’arribar… i ens pararem ací…

Aquesta festa (perquè va ser concebuda com a festa, i així es va desenvolupar) començà amb l’arribada dels participants i el repartiment de la motxilla que María Pina va regalar als xiquets i les xiquetes, amb el seu logo. També vam recollir els paperets per al sorteig de les dues inscripcions gratuïtes al Campus María Pina 2014. Nosaltres no els els vam donar als xiquets i les xiquetes, per evitar que els perderen, així és que una mare se’ls va quedar i va posar el nom de cada xiquet darrere de cada paperet.

Aproximadament, 180-190 basquetistes van anar ocupant la pista,acompanyats pels seus respectius entrenadors. En el nostre cas, Dani és l’entrenador de tots, així és que va anar acudint a tots llocs, a tots els partits, a tots els equips… Vaja, que no va parar en torreta, com se sol dir! Quasi a la vegada, les xarxes començaven a funcionar i la nostra Escola va crear el hashtag #3x3mariapina, amb el qual tothom va poder (i pot, encara) seguir el desenvolupament de la jornada a través de Facebook i Twitter.

En 7 cistelles es van jugar simultàniament 7 partits de 8 minuts cadascun, dels quals no en sabem els resultats… i tampoc no ens cal, perquè l’objectiu no era aquest, sinó el que es va aconseguir: xiquets i xiquetes de clubs distints jugant uns amb els altres, que no contra, perquè es tractava d’oferir la millor versió de l’esport per a la millor acció que podem fer qualsevol persona, que és ajudar altres persones.

Abans d’esmorzar, tots els participants van seure al voltant de la pista per atendre els jocs i les activitats que María Pina i altres monitors van proposar, sent una estona molt divertida en la qual tothom vam riure i en el qual es van barrejar tots els xiquets i xiquetes, sense importar-ne la pertinència ni la procedència.

El moment més relaxat, sens dubte, va ser l’esmorzar que hi havia preparat a fora del pavelló. No sabem quants donuts i trossos de coca menjarien els nostres xiquets i xiquetes, però de segur que més d’un no va dinar!

                      

Vam aprofitar per xerrar, per comentar-nos les sensacions, per fer el bord… però tot dins d’un ambient de cordialitat i d’alegria que hauria de fer-nos reflexionar sobre els comportaments que es veuen de vegades en certes pistes, en certes grades i en certes persones. L’esport és una activitat formativa i lúdica, no una guerra; qui juga en l’altre equip és l’adversari, no l’enemic; ens agrada guanyar els partits, però no cal humiliar el rival… i tantes coses que tothom sabem i que, de vegades, se’ns van de les mans.

            

En tornar a la pista, ja amb la panxa ben plena, amb la felicitat que dóna tenir la sang a tope de sucre, es jugaren alguns partits més, fins que va arribar el moment de fer el sorteig de les dues inscripcions al Campus (no ens va tocar, no) i d’entregar-li a David el donatiu per a ASPROMIVISE.

Esperem que el que s’ha recaptat (en diners i en taps) ajude a fer una mica millor les festes a aquestes persones, encara que ja sabem que els queden moltes mancances per patir per falta de recursos, uns recursos que, com ja hem dit abans, els ciutadans proporcionem mitjançant els nostres impostos perquè arriben allà on han d’arribar… i tornem a parar ací… perquè… no ens correspon a nosaltres crear un estat d’opinió com a institució, tot i que tenim la nostra com a persones individuals…

Estem molt contents d’haver estat invitats a participar al 3×3 Benèfic. Estem molt contents, també, perquè la resposta dels pares i les mares de l’Escola de Bàsquet ha fet possible aquest matí tan fantàstic. Pensem que aquestes coses, aquestes activitats compartides, fan més forts els lligams entre tots els que formem part de l’Escola.

Sols ens queda ja donar les gràcies a María Pina, per estar sempre pensant com poder fer coses bones utilitzant el seu propi nom en benefici d’altres persones (això és el que la fa gran, a banda del que professionalment puga fer); al Club de Bàsquet de Genovés i a David, perquè aquestes iniciatives diuen molt a favor de les persones que formen un club; als pares i mares de l’Escola, per acompanyar els xiquets i les xiquetes tot el matí; als xiquets i les xiquetes, per prestar-se a suar la samarreta per una causa solidària; i, sobretot, a Dani, que no sols passa les vesprades de dimarts a divendres i els caps de setmana sencers acompanyant els xiquets i les xiquetes amunt i avall, sinó que inverteix part de les seues vacances (les Escoles Esportives Municipals estan tancades, igual que l’escola o l’institut) per tal que els xiquets i les xiquetes no es desconnecten del bàsquet i que visquen totes aquestes experiències. Això, perdoneu que us diga, no es paga amb diners!

GRÀCIES, DANI.

(Àlbum de fotos a Pinterest)

Portes obertes als entrenaments (fotos)

Les jornades de portes obertes als entrenaments de l’Escola, que estem realitzant durant aquest mes de juny, estan sent tot un èxit de participació.

Adjuntem algunes fotos del passat dimecres on van acudir més de vint xiquets d’entre quatre i set anys per divertir-se amb el nostre esport. Agraïm des d’ací la participació dels xiquets, pares i mares.

Seguim convidant a tots els xiquets que vulguen compartir amb nosaltres aquestes jornades de diversió, bé afegint-se als grups ja existents o a la jornada del proper dimecres 19 per als més menuts.

Els horaris de totes les categories podeu trobar-los en anteriors posts.

Tota la informació actualitzada a les xarxes!!

Nous horaris per al mes de juny

La convocatòria a les Jornades de Portes Obertes està sent un èxit! Tant d’interés ha despertat aquesta activitat que ens veiem obligats a reestructurar grups i horaris per donar cabuda a tots els xiquets i xiquetes que volen acudir als entrenaments! Així és que us tornem a informar dels grups i dels horaris, incloent-hi els grups que hem hagut de crear nous!

• BABIES I PREBENJAMINS (nascuts els anys 2006 a 2009) : dimecres, de 18 a 19:30 h, al Pavelló La Solana
• BENJAMINS (nascuts els anys 2004 i 2005): divendres, de 17:45 a 19:15 h, al Pavelló La Solana
• ALEVINS (nascuts els anys 2002 i 2003): dimarts i dijous, de 18 a 19:30 h, al Pavelló La Solana
• INFANTILS (nascuts els anys 2001 i anteriors): dimarts, de 16:30 a 18 h, al Pavelló La Solana; divendres, de 19:15 a 20:45 h, al Pavelló El Ravalet

 

I recordeu: l’Escola de Bàsquet segueix informant-vos a través de Facebook, Twitter i Tuenti. Fes-vos seguidors i sigueu els primers en enterar-vos de les novetats!

Juny de novetats a l’Escola de Bàsquet de l’Olleria

Com haureu vist a les xarxes socials i per ací mateix, el mes de juny, aprofitant que hem acabat la lliga i que els nostres xiquets i xiquetes guanyen hores de vesprada, hem introduït uns canvis pensant ja en el curs que ve.

El primer canvi l’hem fet als horaris d’entrenament i els grups. Com cada any, l’Escola ha d’organitzar els entrenaments atenent a les distintes categories, per edats. Tots els actuals benjamins se sumaran als alevins nascuts l’any 2002 per a formar el grup aleví de la temporada 2013-14. La resta d’alevins, nascuts l’any 2001, passaran a la categoria infantil i, per tant, s’afegiran al grup infantil actual. Perquè no volem deixar les coses per a última hora, el mes de juny els grups entrenaran ja amb els companys de la categoria futura. Així, els nous horaris  seran:

• Alevins (nascuts l’any 2002 i posteriors): dimarts i dijous, de 18:00 a 19:30 h, al Pavelló La Solana;
• Infantils (nascuts l’any 2001 i anteriors): dimarts, de 16:30 a 18:00 h, al Pavelló La Solana; divendres, de 19:15 a 20:45 h, al Pavelló El Ravalet.

I què passarà amb l’horari dels que fins ara eren alevins, dimecres i divendres? Que l’utilitzarem per a les Jornades Gratuïtes de Portes Obertes. Com ja explicàvem en l’anterior post, tots els xiquets i xiquetes de l’Olleria, a partir de 4 anys, estan convidats a acudir als entrenaments per tal de provar el bàsquet gratuïtament durant el mes de juny. L’única condició és que s’han d’inscriure al Centre d’Informació Juvenil (96 22 00 866) per tal de poder distribuir els xiquets i les xiquetes per edats. Els nascuts els anys 2002 i 2003 podran acudir ja amb el grup d’alevins; els de l’any 2001 i anteriors, en l’horari dels infantils. La resta, començaran dimecres, 12 de juny, de 18 a 19:30 h.

Comenteu-ho amb els pares i mares que puguen estar interessats, compartiu aquesta informació a través dels vostres perfils a les xarxes… entre tots podrem arribar a més persones!

També el mes de juny ens acomiadarem dels entrenaments… i ho farem a la nostra manera tradicional: PARTIT DE MARES/PARES I DINAR DE GERMANOR. L’esdeveniment està previst per al dissabte 29 de juny, però encara no està clar el lloc… s’accepten propostes!

Com podreu comprovar, un juny molt mogut, aquest! I recordeu que la millor manera per rebre la informació de l’Escola puntualment és a través de les xarxes socials. Volem fer una crida perquè piqueu el “M’agrada” que podreu trobar a la nostra pàgina de Facebook, així, a banda d’estar informats a través del vostre canal de notícies, ens donareu visibilitat cap als vostres contactes. També Twitter ha estat una bona eina per informar minut a minut (quasi) del que anava passant als partits mentre que es jugaven, facilitant als familiars que no podien acudir als partits el coneixement del que estava passant. I amb el compte a Tuenti, els xiquets i xiquetes també poden informar-se del que passa.

No us ho penseu més: SEGUIU-NOS i ens ajudareu a difondre la nostra tasca.

       

Moltíssimes gràcies!

Fem Escola… entre tots!

(Article d’opinió personal escrit per una mare d’alumnes)

Hola a tothom. Em dic Eva i els meus fills formen part de l’Escola de Bàsquet: la Pau i l’Andreu. Porte vinculada com a mare a l’Escola de Bàsquet des que el meu fill començà a jugar, als 8 anys, i vam tenir la sort que Dani ja fóra l’entrenador de les EEMM de Bàsquet. I dic sort no perquè les persones que hi havien abans no foren bons entrenadors, que no puc jutjar-ho, sinó perquè Dani és “l’entrenador”.  Ja he explicat en distints articles que Dani és l’impulsor d’aquest moviment del bàsquet entre els xiquets i xiquetes de l’Olleria, això no és nou, però avui vull parlar-vos d’una altra cosa que, a base d’anar a veure molts partits dels nostres xiquets i xiquetes, cada vegada veig més clar: no hi ha molts equips que s’agafen el bàsquet de la manera que Dani projecta a les EEMM de Bàsquet. I us diré què vull dir amb açò.

En primer lloc, l’objectiu: jugar. Per què en diuen jugar a bàsquet? Perquè eixe terme té connotacions positives, perquè quan juguem ho fem per passar-ho bé, i sovint ho fem amb persones amb les quals ens divertim i ens entretenim. Jugar a bàsquet a les EEMM de l’Olleria és divertir-nos amb altres xiquets i xiquetes a través de la pràctica del bàsquet, córrer per la pista buscant els teus companys d’equip, la seua complicitat, enfrontar-nos a un altre equip que també vol jugar amb nosaltres… de vegades, jugar millor i guanyar; altres, que els altres juguen millor i ens guanyen.  És un joc, no ens va la vida en el partit. Quan acaba el partit, ens n’anem a casa per fer altres coses, i ens tornem a veure per jugar un altre dia. I tan amics!

Una altra característica és que els nostres xiquets i xiquetes volen jugar fins el final del partit. Aprofiten cada quart, cada minut, lluiten cada baló. Fa igual si van guanyant, van empatats o van perdent, i fa igual si arriba el moment en què és impossible la victòria: els agrada jugar, i el partit acaba quan acaba el 6é quart. Així és que no poden deixar passar l’oportunitat d’aprofitar tot el temps que dura el partit per gaudir del joc. Per això només se’ls demana que desitgen aprendre, perquè si posen totes les ganes, ningú té arguments suficients per demanar-los més. Si de veritat volen jugar, tenen dret a fer-ho.

Quant als adults, també hi ha un comportament distintiu: els pares i mares animem els nostres fills i filles, a això anem als partits. I ho dic perquè, lamentablement, hem hagut de presenciar comportaments d’alguns pares i mares d’altres equips (afortunadament, no en són massa) que ens han produït vergonya aliena. I no sols això: el comportament d’alguns entrenadors (en major proporció que de pares/mares) ens ha fet apreciar encara més la manera que té Dani de tractar els nostres fills. Concretament, parle de la pressió que alguns entrenadors posen als seus jugadors perquè aconsegueixin la victòria, coste el que coste… eixos crits, eixos mormolons, eixes exigències que algunes vegades són tan excessives que em porten a pensar que, si jo fóra mare d’algun dels xiquets i xiquetes d’eixos equips, saltaria a la pista i m’enduria el meu fill o la meua filla a casa… perquè, recordem, estan JUGANT A BÀSQUET, i no jugant-se la vida.

Els equips que enguany estan competint, els alevins i els benjamins, són grups humans formats per xiquets i xiquetes amb vides iguals, semblants o distintes, de famílies amb diverses creences, ideologies o nacionalitats. Aquestes circumstàncies personals, lluny de ser un obstacle per a la creació de lligams, ens demostren que, per a la relació entre les persones, aquestes diferències no tenen cap influència, ni positiva ni negativa. Són indiferents. El que compta és l’actuació de cadascú, la manera amb què cadascú aporta al grup el millor que té. En eixa línia, també hi comptem els pares i les mares. També nosaltres aportem el que podem per col·laborar i d’això se’n diu aprofitar els nostres recursos humans. Entre els pares, mares, familiars i amics hi ha persones que agafen els cotxes quan hi juguen fora, hi ha qui pren fotografies a tots els partits, hi ha qui fa d’ajudant d’entrenador, hi ha qui fa de taula, hi ha qui arbitra els partits a casa, hi ha qui controla la taula als partits com a visitants, hi ha qui s’involucra quan hi ha que comprar uniformes, hi ha qui s’ocupa de preparar un “plantaet” quan cal… Eixe, pense jo, és el secret per a aconseguir que les EEMM de Bàsquet de l’Olleria siguen, més que el lloc on els nostres fills i filles fan esport, un grup de gent compromesa amb l’educació dels seus fills i les seues filles per dotar-los de valors que deurien estar representats per l’esport en tots els equips.

Hem posat en marxa una iniciativa per tal que tothom puga acostar-se al que es fa al bàsquet: hem reforçat la presència on line de l’Escola. Ja sabeu que Dani fa cada setmana la crònica al bloc, però, a partir d’ara, també podreu trobar informació sobre l’Escola, els equips, els partits i moltes coses més a través de Twitter, Facebook i Tuenti. Una de les coses que volíem és que els familiars que, pel motiu que siga, no pogueren assistir als partits, tingueren l’oportunitat de saber en temps real què estava passant a la pista. A través de Twitter (no cal tenir perfil per poder veure-ho), us anirem donant els resultats parcials i les incidències dels partits en el moment que passen. Tuenti, la xarxa social en la qual estan presents la majoria dels infantils i alevins, ens servirà per contactar amb els nostres xiquets i xiquetes. A més, la pàgina de Facebook ens servirà per fer-vos arribar els posts del bloc i les informacions rellevants que vagen produint-se al llarg de la setmana, així com els avisos sobre horaris dels partits o canvis als entrenaments. I açò també és part de l’aprofitament dels recursos humans de què disposem: a mi m’agraden aquestes eines i estaré encantada per poder col·laborar d’aquesta manera per tal de fer arribar tota la feina que s’està fent al major nombre de gent possible.

Sols em queda agrair-li a Dani la seua predisposició per escoltar qualsevol suggeriment o idea. El mèrit no està sols en fer propostes, sinó també en valorar-les i acceptar-les quan depén d’un mateix que s’hi arriben a realitzar o no.